20.024 - Taller de dibuix - Aula 1

Públic

Hola a tothom. Soc la Laia Bragulat i en aquesta activitat he explorat el concepte de frontera des de dues perspectives diferents: la il·lustració inspirada en una cançó i el poema visual.

1. Diagrama + esbós. Il·lustrar una història.

El punt de partida ha estat la cançó Games Without Frontiers de Peter Gabriel.
Tot i semblar una cançó sobre jocs infantils, en realitat és una metàfora sobre la guerra i la política internacional, on els líders del món es comporten com nens jugant a un joc absurd però amb conseqüències reals i tràgiques. He volgut representar el món com un tauler de joc on els països competeixen entre ells: símbols de joguina (daus, pilotes) conviuen amb imatges de guerra i murs, mostrant la ironia i la crueltat de les fronteres. El diagrama m’ha ajudat a entendre com el dibuix pot servir per pensar conceptes com el poder, el control i la innocència perduda.

A partir d’aquí l’esbós, que és sols una primera versió està en mida reduïda, he volgut representar aquest missatge amb un rostre que es desfà, inspirat en la portada de l’àlbum, com a símbol de la pèrdua d’identitat i humanitat dins aquest “joc sense fronteres” on les armes son les joguines i les caselles van avançant, molt adient en els temps actuals.

.

2. Diagrama + esbós. Poema visual sobre el concepte de FRONTERA

En aquesta part he volgut representar la frontera com una línia aparentment simple però carregada de poder i control. M’he basat en la metàfora d’una formiga atrapada dins un cercle de tinta, com si fos una persona dins dels límits que la societat imposa. La idea em va sorgir després de veure un experiment real: una formiga caminava lliurement sobre un full blanc fins que una persona hi dibuixava un cercle al voltant amb un bolígraf. Tot i que la línia era només tinta, la formiga deixava de caminar; la percebia com un mur i quedava atrapada dins aquell espai invisible. Aquesta imatge em va impactar molt, perquè simbolitza perfectament com funcionen els nostres països dins del mapa. El diagrama d’idees inclou conceptes com poder, control, identitat i transgressió. També m’ha inspirat l’obra Untitled Figures, 1938–41 de Jackson Pollock, una etapa primerenca on encara hi ha presència figurativa. M’interessen especialment les línies gestuals i fragmentades

A l’esbós hi apareixen una empremta digital, una silueta anònima al metro i línies o murs que expressen aquests límits invisibles.

Necessitava ordenar el pensament abans de convertir-lo en imatge. D’aquí en va sortir el poema, que parla de la frontera com una línia que defineix però també que limita. La línia pot semblar lleugera i insignificant, però és capaç d’aturar-nos; és un símbol del control i de les barreres visibles i invisibles que ens envolten.

Una mà traça el límit.

El món és ample,
però el meu pas és curt.

Una formiga camina,
el món sembla blanc i infinit.

Però el traç és frontera,
la frontera és pensament,
i el pensament, el mur més alt.

La línia no pesa, però m’atura.

En la meva recerca vaig voler analitzar què significa realment posar un límit i qui és que el traça. M’interessava entendre la frontera no només com una separació física, sinó també com una construcció mental i social, sovint determinada per estructures de poder, històricament masculines i jeràrquiques, que defineixen què queda dins i què queda fora. A partir d’aquí vaig treballar amb la idea d’identitat com una altra forma de frontera. Una empremta digital i una silueta anònima asseguda al metro simbolitzen la pertinença, la vigilància i la pèrdua de rostre enmig del sistema. El resultat és una composició que combina dibuix, collage i text, on cada element funciona com un fragment de pensament.

3. Breu explicació del procés 

El procés m’ha servit per comprendre la relació entre pensament i imatge, i per veure com el dibuix pot expressar idees abstractes com el poder, la identitat o la llibertat. En la il·lustració, he experimentat amb la idea del món com un joc absurd marcat per límits i jerarquies, inspirada en la cançó Games Without Frontiers; i en el poema visual, amb la línia com a símbol de control i pertinença, explorant la frontera com a metàfora i estructura visual. Al principi vaig tenir una mica de bloqueig creatiu, però la música m’ha ajudat a deixar-me anar i a generar idees, encara que després no fossin les escollides. Tot plegat m’ha fet entendre que fins i tot una línia pot portar a una reflexió sobre la manera com delimitem el món.