Pràctica final actualització
Després d’estar reflexionant sobre el meu tema i el lliurament parcial, he ideat alguns canvis per tal que la idea fos més concreta i no quedés tan oberta. El punt de partida del projecte no és el context històric del Nova York dels anys seixanta, setanta i vuitanta en si, sinó la mirada que es desprèn de la cançó Take a Walk on the Wild Side, el punt d’inici de la idea. En la manera com l’autor escriu i canta, no hi ha judici ni moralització: observa vides marginals amb una estranya calma. Aquesta actitud observadora és el que m’interessa traslladar al fanzine.
A partir d’aquí, el projecte no es centra en una temàtica social específica ni en una llista de realitats a representar, sinó en l’acció d’observar en si mateixa. El fanzine explora l’observació com un acte conscient: mirar allò que normalment es passa per alt, sostenir la mirada més enllà del primer cop d’ull i evitar el judici immediat. Sense observar no ens podem qüestionar. Dibuixar esdevé una manera d’afinar la mirada, d’aprendre a veure amb més profunditat i, en conseqüència, d’aguditzar la sensibilitat.
En aquest sentit, seguint amb l’encàrrec de la PAC, la transformació que proposa el projecte no passa per assenyalar directament problemàtiques, sinó per activar un canvi en la manera de mirar. Vivim en un context on el pas ràpid, la sobreexposició d’imatges i la superficialitat visual fan que moltes coses quedin invisibilitzades no perquè no hi siguin, sinó perquè no les mirem. El fanzine planteja precisament aquest moment de ruptura: el moment en què algú deixa de passar per alt el que l’envolta i comença a adonar-se’n.
Per això, el llenguatge visual del projecte se centra en ulls, cares i mirades; són l’inici del procés intern: mirar, adonar-se, prendre consciència. El fanzine no explica què s’ha d’entendre ni què s’ha de pensar; només proposa una alternativa a la mirada automàtica i desatenta que domina la quotidianitat, la qual ens pot mostrar realitats més incòmodes o que ens deixin una mica baldats, potser per això les ignorem en un principi.
Així, el projecte de “dibuixar per transformar” intenta canviar la manera com ens relacionem visualment. Transformar, en aquest cas, significa aprendre a mirar millor.
M’agradaria deixar per aquí un artista que fa molt bé el tema d’observar els Estats Units i el seu líder psicòpata, en aquest cas, i que sap plasmar la seva absurditat amb un to humorístic. John Cuneo: https://share.google/KgA04I8svbuHuVLzU
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.