FLASH 1: La consciència de mirar-nos, l’autoretrat
Hola a tothom! sóc la Laia. Sempre m’ha costat sortir de la norma o del lloc còmode perquè pateixo ansietat, i per això el dibuix em sembla un repte i alhora una oportunitat: és un llenguatge sense regles fixes que m’obliga a acceptar que “no passa res” si el resultat és diferent del previst. La música m’ajuda a calmar aquest sentiment, per això vaig decidir intervenir el retrat escoltant Billets Doux de Django Reinhardt. Primer vaig fer l’autoretrat amb la mà esquerra (soc dretana), deixant que el traç sortís més insegur i espontani. Després vaig fer una fotocòpia i la vaig omplir amb aquarel·la, deixant-me portar pel ritme del swing: quan la música canviava, també canviaven els colors i les taques. Amb l’ajuda d’un retolador més fosc vaig mantenir els contrastos que m’interessava no perdre sota l’aquarel·la .
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Laia,
Soc la Mireia! M’ha agradat molt el contrast del blanc i negre amb el color de les taques del segon dibuix.
Penso que el teu autoretrat transmet moltes emocions potents, els colors són aplicats de forma lliure, les línies i taques donen cert moviment i transmeten molta emoció. Ho trobo molt personal i emocional.
En el primer dibuix, considero que podries explorar una mica més la definició dels ulls o la boca o el contorn de la cara.
Sempre amb tot el respecte i estima, és simplement una opinió, espero que pugui donar-te idees.
I personalment crec, que ho estàs fent increïble! No tinguis pas por i continua endavant!
Gràcies,
Mireia
Visibilitat:
Públic